Situat al bell mig de Ciutat Vella, al barri de la Ribera, el Mercat de Santa Caterina ha estat testimoni d’excepció de la història de Barcelona. De fet, aquest mercat va ésser el primer mercat cobert de la ciutat.
Es va inaugurar el 1848, tot i que començaren el 1844, després d’un reial decret que concedia a l’Ajuntament de Barcelona antics terrenys eclesiàstics per procedir a la seva edificació.
El Mercat naixia amb la intenció d’afavorir el subministrament de queviures als sectors populars de la ciutat.
L’arquitecte designat per la municipalitat, Josep Mas Vila, elaborà un primer projecte ambiciós, que s’afanyava a crear un mercat amb una importància i unes funcions que sobrepassarien de lluny les places, els mercats que existien aleshores: la plaça del Born i la de Sant Josep.
Es tractava, en suma, d’instal·lar al mig de la ciutat, a dues passes de la catedral, un mercat dedicat al comerç a l’engròs, inclosa la venda de carn.
Però el projecte no reeixí, ja que la seva realització requeria l’adquisició dels solars que hi havia al costat, cosa a la qual s’oposà el Govern de Madrid.
Malgrat tot, el Mercat començà a funcionar, a títol provisori. El 1846 s’hi havia instal·lat una peixateria, i també diverses paradetes, la situació de les quals havia subhastat la municipalitat, a fi de contribuir al finançament de la construcció.
Durant la postguerra, als anys quaranta del segle passat, va ser el centre d’abastament de la població i de les ciutats del voltant: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, el Masnou, Mataró... des d’on la gent venia amb els tramvies que tenien el començament i final al carrer Trafalgar i la ronda de Sant Pere, carrers de pas al Mercat.
La història del Mercat, doncs, comença amb l’enderrocament del convent, que fou destruït l’any 1835 a causa de revolucions d’aquella època.
La placeta de Santa Caterina s’anomenava antigament la placeta dels Carretons, en la qual se celebrava una fira de càntirs el dia de Sant Domènec, segons notes de Joan Amades.
Els monjos de Santa Caterina tenien un pou al claustre, la boca del qual va desaparèixer en una de les reformes antigues del Mercat. L’aigua d’aquell pou es considerava miraculosa per curar les febres palúdiques, segons comentaris de la gent d’aquella època. Per Sant Domènec els monjos en repartien a qui ho sol·licités.
Per tal que l’aigua no es contaminés, s’acostumava a estrenar un càntir per anar-ne a buscar, per aquest motiu s’instaurà la fira dels càntirs.
